En les darreres setmanes ha vingut a la nostra escola per donar-nos idees per millorar la comunicació i relació amb els nostres fills. La Sònia López és mestra, psicopedagoga, bloggera d’Equilibrium, és l’especialista d’educació del Club de las Malasmadres, esportista, formadora,… i encara podríem afegir un munt d’etiquetes.
En els darrers anys els centres educatius i culturals programen xerrades i sessions de formació per a les famílies, tu mateixa en dirigeixes moltes. Què ha canviat respecte a generacions anteriors que ara ho necessitem: els nens, els pares i mares, la societat…?
– Jo crec que els nostres pares també haurien necessitat aquesta formació però abans no existia. Ser pare o mare és l’únic ofici en el qual primer obtens el títol i després curses la carrera. Per aquest motiu comencem a fer de pares i mares sense saber-ne gaire i actuem fem per assaig o error arrossegant la motxilla de com ha estat l’educació rebuda a les nostres famílies. Això ens produeix molta inseguretat i sentiment de culpa quan les coses no surten bé.
Cada cop més els pares i mares es senten més responsables de l’educació dels seus fills i volen rebre formació per tal de poder gaudir del que és per mi el millor ofici del món. A ser pare o mare s’aprèn al igual que els nostres fills aprenen a ser fills i filles.
Hi ha qui diu que els pares ens recolzem massa en l’escola i que no eduquem a casa i esperem que els mestres solucionin els problemes que tenim per relacionar-nos amb els nostres fills. Creus que és així?
– Hi ha moltes famílies que deleguen tota l’educació dels seus fills als centres escolars ja que no assumeixen la responsabilitat de l’ofici de ser pares. Sempre és molt més senzill donar les culpes a un altre quan les coses no van bé. Jo sóc de les que pensa que les famílies són els primers i més importants responsables de l’educació dels seus fills. A més crec en la gran importància que escola i família vagin de la mà.
El teu blog es diu Equilibrium i expliques que busques l’equilibri en la teva vida. Si aconseguim aquesta harmonia en altres àmbits el de la relació amb els fills vindrà rodat?
– No tinc cap dubte. Primer hem d’estar bé amb nosaltres mateixos per tal de poder una adequada resposta a tots aquells que estan al nostre voltant. El meu blog neix de la necessitat de trobar un espai per a reflexionar sobre la meva tasca com a mare i com a mestre. És un blog centrat en l’educació emocional. Tots els temes tractats al blog sorgeixen de converses amb els meus fills.
Cada nen i nena és diferent, però hi ha alguna recepta que serveixi per a tots?
– La màgia està en que cadascú sigui diferent, la vida seria molt avorrida si tots estiguéssim pintats del mateix color. Jo utilitzo la recepta d’estar amb ells sense condició, d’estimar-los sense protegir-los i d’impulsar-los a tenir ganes d’aprendre i experimentar. El diàleg amb ells és per mi la clau per educar-los.
Hi ha algun moment que ja és massa tard per canviar la manera de comunicar-nos amb els nostres petits i aconseguir aquest equilibri i felicitat que busquem?
– Clar que no!! Sovint el problema està en que les nostres expectatives els ofeguen i es senten confosos. Mai és tard per aprendre, no? Només cal aprendre a fer-ho bé definint bé quin és el model educatiu que volem donar.
Ara que comença la preinscripció per a les escoles d’educació infantil i primària i les famílies moltes vegades tenen dubtes, què recomanaries als pares que tinguin en compte per decidir-se per una escola o altra?
– No existeix l’escola perfecta. Només els recomanaria que demanessin l’ideari de cada centre i s’assegurin que té molts punts en comú a com ells entenen l’educació. A més els demanaria que una vegada feta la tria confiïn plenament en l’equip docent.
El Sala i Badrinas no està en les condicions més desitjables pel que fa a l’espai, però com a persona desvinculada del centre i potser més objectiva, què creus que poden trobar les famílies a la nostra escola?
– Segurament les condicions de l’edifici no siguin les més adequades però només entrant a l’escola es viu que és un centre ple de vida. Els passadissos i les aules conviden a aprendre i fa que sigui molt acollidora. A més diu molt dels pares de l’escola que mostrin les ganes de formar-se.
Podeu seguir la Sònia López al seu blog i també periòdicament amb els seus articles al Club de las Malas Madres, o al seu perfil d’Instagram, Facebook i Twitter.
També us deixem a la vostra disposició un resum de les xerrades Dona’m només el que necessito.
salaibadrinasampa.wordpress.com 