Petita història de l’Escola Sala i Badrinas

Petita història de l’Escola Sala i Badrinas

Fa nou anys, va néixer el projecte d’una nova escola al barri, i un grup de famílies hi va creure i s’hi va sumar. Tanmateix, des de ben aviat, vam veure com la il·lusió inicial s’anava esvaint davant la manca de previsió i compromís per part de les administracions,  fent-se palesa la improvisació en relació a l’escolarització dels nostres fills i filles. Vam entendre que no seria un camí planer…

El passat dimarts dia 12 de novembre,  prop d’una dècada després, el Departament d’Educació ens va comunicar oficialment al Consell Escolar la decisió que el centre esdevingui el proper curs l’Institut- Escola Sala i Badrinas.

Sovint, en el seguit de múltiples reunions mantingudes a diferents nivells, ha estat necessari enumerar tots els entrebancs i vicissituds viscudes que culminen en el fet objectiu que centenars d’alumnes de diverses promocions hauran viscut tota la seva escolarització a infantil i primària en barracons.

Però avui sabem que el barri tindrà l’oportunitat de veure créixer el projecte educatiu i innovador del Sala i Badrinas. Un projecte que, amb un model d’Institut-Escola, podrà mantenir la seva continuïtat i coherència pedagògica a secundària -un privilegi que fins fa ben poc era reservat a l’escola concertada-. Aquest model,  aplicat a un centre públic de dues línies possibilitarà,  a més, combatre l’assetjament, l’absentisme i la segregació escolar en aquesta zona de Terrassa. I convertir-se, alhora, en un eix vertebrador i connector del districte amb la resta de la ciutat. Tot mantenint la implicació de les famílies i el lligam amb el barri; un barri ple d’enormes solars com fantasmes.

És doncs una bona notícia. No només pels alumnes i llurs famílies, sinó per la ciutat, ja que suposa una aposta en ferm per una educació pública de qualitat. El curs 2020-2021 iniciaran l’etapa secundària dos grups de 1r d’ESO que –de nou, provisionalment- s’ubicaran a l’edifici de l’Escola Auró. Una primera urgència queda atesa.

Però sabem també que el camí a fer és molt llarg. Queda doncs un horitzó obert amb més certesa, però en el que caldrà seguir amatents, i caldrà seguir sumant. Per això, pot ser un bon moment per aturar la nau i mirar enrere. Aquestes són les idees clau de l’experiència viscuda que poden ser-nos útils pel demà, a mode de decàleg:

I- Després de 9 anys de tasca amb els companys i companyes de l’Ampa Sala i Badrinas, s’ha assolit l’objectiu de la construcció de l’edifici i de la constitució del centre en Institut-Escola; i s’ha fet en base una tasca estructurada, apartidista i amb lideratges compartits.

II- El model de gestió de les demandes i reivindicacions en contextos formals, s’ha conjugat amb les mobilitzacions de les famílies al carrer. Ambdues vessants sumen, i aporten elements que prestigien i legitimen la causa.

III- Tanmateix, nou anys de “diplomàcia silenciosa” davant dues administracions suposa un desgast evident, demanen temps i energia, i és necessari anar renovant la motivació i sumant referents.

IV- Els actuals càrrecs públics han mostrat empatia i vocació de servei. És d’agrair el bon to, l’aire fresc i l’aposta per una educació pública de qualitat.

V- Una AMPA forta, cohesionada i al servei del projecte comú, pot ser un stakeholder de primer ordre, un actiu important dins la comunitat educativa; que fa barri i construeix ciutat.

VI- Lluitar per assolir nivells estàndards de dignitat en relació als espais i les instal·lacions no implica menystenir el projecte educatiu; seria caure en un fals dilema. Ans el contrari, suposa la recerca de l’òptim per a l’escola en concret i per l’escola pública en general.

VII- En un procés com aquest, el projecte de dinamització de les famílies és força exigent i cerca la cohesió de la comunitat, més enllà de la vessant merament lúdica. Per als infants, suposa un espai d’assaig per al pensament crític, una escola de participació.

VIII- L’experiència vivencial –com en la majoria d’entitats- és agredolça, Però és també formativa, especialment des de perspectiva de l’educació en valors  el foment del sentiment de pertinença en infants i adults.

IX- La reivindicació suposa –per sobre de tot-  un elogi i reconeixement a l’equip directiu i docent del centre. Els nostres fills han crescut en un ambient estimulant i confortable.

X- Finalment, resta la constatació que hi ha polítics honestos, amb la voluntat de consolidar un projecte d’èxit per a l’escola pública, tot donant sortida a una necessitat que feia massa temps que durava.

Aquesta ha estat la nostra experiència, una història més al sud de la Ciutat de les Xemeneies. Però a vegades la veritat ens parla des d’un petit racó;  i ara ens diu que la causa era de les més justes i que l’ horitzó és il·lusionant.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Daniel Soto, pare de l’escola i membre actiu de la Comissió d’Edifici des dels inicis.

AMPA Sala i Badrinas

Advertisement

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s